Ciencia, Salut i Desenroll Sostenible

Llicenciat en ciencies per l'Universitat de Valencia, la vida investigadora del professor Eduardo Primo Yúfera destaca en els camps de la quimica organica i de la agroalimentacio. Despres de llicenciar-se en Valencia (1941) es doctora en quimica en l'Universitat Complutense de Madrit (1944) i obte la plaça en 1947 com professor de quimica organica en l'Universitat de Valencia. En 1952 es trasllada a l'Universitat de Basilea (Suïssa) a on treballarà en Tadeus Reichstein, investigador de la quimica dels glucosits en propietats farmacologiques.

Obrim en la presentacio de l'obra del professor Dario Maravall Casesnoves una serie de publicacions dedicades a la difusio dels cientifics valencians mes destacats. Expondrem la contribucio dels nostres investigadors als ambits mes diversos de la ciencia i la tecnologia.

La contaminacio marina per microplastics s'ha multiplicat exponencialment en els ultims deu anys com a conseqüencia de les activitats industrials. Se sol relacionar la polucio per plastics en els rebujos d'orige urbà: sobre tot botelles, bolses i atres productes manufacturats. Per desgracia, es una image habitual d'algunes de les nostres plages la presencia de molts d'estos materials. Recents estudis advertixen que existix una contaminacio, fins ara indetectable, deguda al tamany en el que es presenten alguns tipos de plastics, els denominats microplastics.

Figura 1.

Les poblacions actuals de taburo blanc (Carcharodon carcharias) del Mediterraneu poden ser els descendents d'un chicotet grup migratori que s'extraviaren en les rutes cap a Australia fa uns 450.000 anys.

Un grup d'investigadors encapçalat pel biolec mari Leslie Noble, de la Universitat d'Aberdeen, ha senyalat un posible error migratori com la causa de l'assentament d'estos esquals (image 1) en aigües d'este mar.

Image 1. El taburo blanc, Carcharodon carcharias.

EVIDENCIES GENETIQUES 

Els sers humans han utilisat l'agricultura com un mig de vida que ha permes el seu desenroll fins als nostres dies. Atres animals com els caragols marins, les formigues, les termites i els escarabats tambe practiquen esta activitat per mig de la dispersio, la sembra i el cultiu de propaguls.

Image 1. L'ameba Dictyostelium discoideum

Lo que no es coneixia, i representa un gran descobriment, es que els microorganismes que consideravem en comportament simple, ara pareix que no siga aixina.

Des d’el començament de la revolucio industrial a mijans del segle XVIII les activitats antropogeniques han produït un considerable increment de les emissions atmosferiques de CO₂ aumentant les concentracions de 280 a 385 parts per millo (ppm). Ara,  la concentracio de CO₂ en l’atmosfera es superior a la dels ultims 800.000 anys i probablement a la dels ultims 20 millons d’anys esperant-se que a lo llarc de les proximes decades s’eleven de forma significativa tant les temperatures de l’atmosfera com la dels oceans.

Per mig d’imagens de satelit i analisis de fluorescencia, biolecs marins de l’universitat de Nova Escocia (Canada) han constatat que la massa mundial de fitoplancton es hui un 40% inferior a la de 1950.

Els resultats son preocupants ya que estos chicotets organismes influixen de forma directa sobre el clima, principalment captant CO₂ de l’atmosfera. Tambe contribuix a conservar l’abundancia i la diversitat  dels organismes marins que el mengen.