Antonia Vila i Ferri, una mestra de la llengua valenciana
Va naixer el 14 de novembre de 1921 en la ciutat d'Onil en un llar humil, filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat. Depren de son pare la llengua valenciana, que li donava lliço sentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari de l'eminent filolec, llingüiste i academic Mossen Lluïs Fullana. Per aço, va ser tota sa vida una "fullanista" convençuda.
Usuaria de l'idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna. Des de jove va escriure poemes, contes, fabules, relats i articuls periodistics.
Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat, arribant a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres.
Es traslladà a Elig per motius llaborals a l'inici de la decada dels 80, a on entra en contacte en atres persones sensibles en els problemes que patia l'identitat i la cultura autoctones, com Tonico Sansano i Vicent Pastor Chilar, entre atres.
Va ser una de les firmants de les Normes Ortografiques per al Valencià, les Normes d'El Puig, realisades per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la llavors Academia de Cultura Valenciana (hui RACV) i va assistir a l'acte oficial de presentacio de firmes davant de notari i declaracio institucional publica d'adhesio que tingue lloc en el Monasteri de Santa María d'El Puig en representacio dels valencianistes del sur i en nom del Grup Cultural Ilicità Regne de Valencia (hui "Tonico Sansano").
Fon la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat en Elig, que foren dirigits per Josep Boronat Gisbert en els primers anys de la transicio, quan encara no era obligatoria l'ensenyança en valencià sino provissional i optativa. Donà els primers cursets d'iniciacio-preparacio a mestres en l'Institut de Formacio Professional de La Torreta en Elig per encarrec de la Conselleria d'Educació en 1982, conjuntament en la professora d'EGB Mari Neus Botella Cremades.
Participà com a ponent en el I Congres de la Llengua Valenciana, celebrat en Elig en maig de 1985. Va ser membre del Consell Provincial d'Unio Valenciana d'Alacant i en la seu provincial de l'avinguda de Salamanca donava classes de valencià. Participà en la multitudinaria manifestació per l'idioma valencià (la de mig millo de persones). Fon membre de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia.
En els anys de la "Batalla de Valencia" va acodir varies vegades a les processons i manifestacions del 9 d'octubre davant de la Real Senyera a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels pancatalanistes.
Donà classes de valencià per a majors i menuts en la seu social de la Penya Ilicitana El Raval. Despuix va seguir donant classes de valencià en sa casa.
En la tristament famosa sessio plenaria de l'ajuntament d'Elig, a primers dels anys 80 en que s'aprovà el nom en català "Elx", n'Antonia Vila i Ferri se va vore atacada i insultada per un grup de pancalanistes que quatribarrada en ma feyen consignes a crit pelat a favor dels Països Catalans, per lo que es va queixar a l'alcalde i va ser desallojada de la sala.
Colaborà i escrigué en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d'Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.
Escrigué tambe en el diari "Canfali" d'Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat "Raconet de la llengua" en el que defenia l'autoctonia de l'idioma valencià i explicava la mormativa, gramatica, lexic, ortografia, tant de l'ambit local com autonomic.
En el mateix diari Antonia Vila escrivia compartint pagina en el poeta Tonico Sansano que feya critiques d'actualitat social local de l'època. Els dos colaboraren en una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l'emissora decana Radio Elche.
Guanyadora de certamens lliteraris i el primer i segon premi "Historia de Elche" sobre tradicions populars. Posteriorment fon membre del jurat d'eixos premis.
Membre de facte i d'honor de diverses entitats valencianes: Presidenta d'Honor del Rogle Cultural "Pare Fullana" d'Alacant, Presidenta d'Honor del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano", membre de Roure Valencià, de Lo Rat Penat, de l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), del Grup de Dones Valencianes, etc.
Colaboradora de varies entitats culturals, entre les que destaca el Grup d'Accio Valencianista. Asidua co-organisadora i posterior assistent als Premis al Valencianisme i Ilicitanisme "Palmes Dorades" del Grup Cultural Ilicità "Regne de Valencia" i "Tonico Sansano".
Va publicar els seus treballs guardonats, ademes de l'ultim llibre "Fabules Curtes" en l'any 2001.
En el transcurs de l'acte d'entrega dels premis al Valencianisme Palmes Dorades en la Sala La Llonja d'Altabix en Elig, va ser nomenada membre corresponent per Alacant de l'entitat valencianista Institut d'Estudis Valencians.
Antonia Vila va viure en Alacant, en Elig i finalment es traslladà a Castalla per a dedicar-se a la seua salut i al seu cor. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua patria valenciana. Un cor que li reglotava valenciania.
Sense cap dupte podem afirmar que N'Antonia Vila Ferri fon una dirigent historica del valencianisme en les nostres comarques del sur del Regne, un simbol, un referent a seguir i un model d'inspiracio tant per als nous activistes i dirigents surenys com per als valencianistes en general.
N'Antonia Vila i Ferri va ser un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dona treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista des del cor, la passio i l'anima...i sempre altruistament.
Josep Esteve Rico Sogorb
Alumme de Valencià de N'Antonia Vila i Ferri
Membre Corresponent de l'Institut d'Estudis Valencians per Elig