Noves maravelles submarines

 

Mes d’un millo d’especies marines, la major part crustaceus i moluscs,  han sigut identificades despres de deu anys d’investigacions per un equip internacional de mes de 2700 cientifics de 80 paisos. El treball, titulat Census of Marine Life (www.coml.org), arreplega la riquea de tots els oceans del planeta.

  

Image 1.Tubiclavoides striatum polyp i Microporella klugei, dos de les especies noves encontrades pel Cens. Fotografies de Carlos Moura-CENSAM i Arctic Svalbard.


 

La publicacio de l’informe coincidix en la celebracio de l’any internacional de la biodiversitat organisat per les Nacions Unides. Esta obra ambiciosa, que ya ha tingut com a conseqüencia la publicacio de 2600 articuls cientifics relacionats en la mar, començà en la decada dels noranta per l’inquietut d’investigadors marins de tot el mon.

 

Entre els objectius que es plantejaren estaven descobrir noves formes de vida (Image 1), el coneiximent del numero total d’especies, les arees en major diversitat marina, les rutes migratories que fan pels mars i l’estudi de les formes de vida en condicions extremes. Per a alcançar les metes marcades les investigacions s’organisaren en dihuit proyectes, cadascu d’ells en un grup d’investigadors especialisats, en els equips tecnics apropiats i en una planificacio determinada. Entre estos es troben el Cens de la vida marina antartica (CAML), Ecosistemes dels margens continentals (COMARGE), Marcage dels predadors del Pacific (TOPP), Cens global de la vida marina en les montanyes submarines (CenSeam) o la Diversitat de l’Ocea Artic (ArcOD).

La mampresa requeria una faena d’investigacio bibliografica i de treball practic en forma de mes de 540 expedicions en tots els mars colaborant organisacions publiques i privades en un presupost de prop de 650 millons de dolars; entre les mes de siscentes institucions es troben prestigiosos centres d’investigacio marina com l’Institute of Marine Reseach (Noruega), la Universidad Austral de Chile, la National Geographic Society (Estats Units) o la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) tambe dels Estats Units. El resultat final ha sigut el descobriment de noves especies, molt a sovint estranyes (Image 1), i la millora en l’organisacio dels coneiximents sobre la vida en els oceans. Com a conseqüencia de les investigacions es calcula que la cantitat total d’especies marines identificades, que fins l’any 2010 es pensava que eren unes 230.000, siga ara de 250.000; en setembre de 2010 ya n’hi havien descrites 190.000. Efectuant exploracions en zones maritimes ya conegudes i en atres practicament vergens es capturaren millons d’especies, de les quals 1200 han sigut descrites per primera vegada i es creu que mes de 6000 seran posiblement noves. Per a fer-nos una idea de la magnitut del Cens de la vida marina s’han fet fins al moment mes de 30 millons d’observacions que han permes efectuar comparacions a nivell regional i mundial. Per atra banda els analisis genetics han clarificat l’identitat de les especies de tal forma que organismes aparentment diferents resultaren taxonomicament identics. Examinant els resultats els experts creuen, fent diverses extrapolacions, que el numero total d’especies podria estar al voltant d’un millo i posiblement centenes de millons de tipos de microbis.

 

Microbis

Els especialistes en este camp estimen que n’hi ha 3.6x1030 celules microbianes marines (Imagens 2 i 3) i que la cantitat de particules virals pot ser deu vegades superior, lo que representa mes del 90% de la biomassa oceanica total. Les grans poblacions de fitoplancton com diatomees, dinoflagelats, picoflagelats i cianobacteries son freqüents actuant com catalisadors primaris en la fixacio de carbono, organisen el cicle del nitrogen i formen la base de la ret alimentaria marina tradicional.

 

 

Image 2. Acantharians, una de les quatre classes d’amebes grans que n’hi ha en aigües obertes. L’esquelet està fet d’un unic cristal de sulfat d’estronci que es disol rapidament en l’aigua de la mar quan la celula mor. Fotografia: Linda Amaral Zettler.

 

 

Image 3. La Lyngbya, un microbi mari (Cyanobacterium). Alga verda blavosa i filamentosa. Fotografia: D. Patterson.

 

Criatures noves i rares

Les criatures rares de la mar, contrariament a lo que es pensava, son prou freqüents. En les imagens 4 i 5 tenim eixemples d’especies rares, una llangosta del genero Thaumastochelopsis i el carranc Kiwa hirsuta kiwa, respectivament.

 

 

Image 4. Llangosta cega en estranyes queles (pinces) que perteneix al tambe estrany genero Thaumastochelopsis. S’han encontrat nomes quatre especimens de dos especies en Australia. Fotografia: Tin-Yam Chan.

 

Image 5. Una rara i nova especie de carranc descoberta en el fondo mari del sur del Pacific. El seu nom cientific es Kiwa hirsuta kiwa. Est animal va ser arreplegat pel sumergible Alvin a 2228 m de profunditat. Fotografia: Ifremer, A. Fifis.

 

Les imagens 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 mostren especies noves, des de moluscs i  crustaceus fins a hidroits o poliquets.

 

 

Image 6: Una especie nova de calamar, Promachoteuthis sloani, trobat en les montanyes submarines de l’Atlantic Mig. Fotografia: MAR-ECO/R. Young.

 

 

Image 7: Una especie nova de Lysianassidae, un amphipot crustaceu de l’Illa Elefant, en la Peninsula Antartica. Fotografia: Cedric d’Udekem d’Acoz.

 

 

Image 8: Un molusc aplacofor jagant descobert en les aigües del talut superior del noroest del Golf de Mexic. El seu tamany representa el doble que el de les especies conegudes en anterioritat. Fotografia: Darryl Felder.

 

Image 9. Un copepot (Ceratonotus steiningen) descobert a 5400 m de profunditat en la conca d’Angola en 2006. Medix 0.5 mm. Tambe es localisaren en el Surest de l’Atlantic i en el Pacific Central. Fotografia de Jan Michels.

 

 

 

Image 10. Caragol mari (Alviniconcha sp.). Trobat en les fonts hidrotermals de les montanyes submarines Suiyo (Japo). Conte simbionts quimioautotrofs en les ganyes. Probablement est individu es una nova especie i nomes un especimen ha segut descobert fins al moment. Fotografia: Yoshihiro Fujiwara/Jamstec.

 

 

Image 11: Cuc poliquet (Vigtorniella sp.) trobat en una ballena morta caiguda a 925 metros de profunditat en la baïa de Sagami (Japo). Les ballenes mortes sobre el fondo de la mar s’observaren per primera vegada en els anys huitanta com a conseqüencia de l’inici de les exploracions submarines en robots.  Foto Yoshihiro Fujiwara/Jamstec.

 

 

Image 12: Colonia de Tubiclaviodes striatum. Este nou genero i nova especie de hidroit ha segut detectat en el Golf de Cadis. S’observà que es fixen a les fumerals de carbonat, en les enrunes de coral, en els tubos de poliquets, en esponges o en atres especies d’hidrozoos. Fotografia: Carlos Moura-CENSAM.

 

En quant a la distribucio de la vida en les oceans s’han trobat individus en qualsevol zona destacant aquelles a on les condicions eren extremes; este treball confirma atres estudis en els que es demostrava que les temperatures i pressions elevades, l’aigua de mar congelada i llum i oxigen escassos no eren obstaculs per al desenroll de la vida (Imagens 13 i 14). S’encontraren patrons de vida en les dorsals i en les fosses oceaniques a on la profunditat pot sobrepassar els 10.000m i les temperatures estan al voltant de 0ºC i 100 MPa de pressio.

 

Image 13. Chionodraco hamatus. Es un peix que viu en les mars de l’Antartida. Soporta temperatures que congelen la sanc d’atres peixos que viuen per baix dels zero graus centigrats.

 

Image 14. Fotografia d’Enypniastes holothurian. Est animal es un pepino de mar localisat en la mar de Celebes (oest de l’Ocea Pacific) a profunditats de 2700 metros. S’alimenta arrossegant a la boca sediments rics en menjar.

 

Distribucio i migracio

Una part important l’estudi es el coneiximent de la distribucio de les especies en la mar (Image 15) aixina com les rutes migratories (Imagens 16 i 17). Un elevat numero d’animals que desenrollen una part important de la seua vida en la mar realisen desplaçaments per necessitats alimentaries i reproductives, principalment. Els casos de les ballenes o els salmons son dos dels mes coneguts pero especies com l’anguila o l’agulla de mar (Limosa Haemastica) poden recorrer mes de 15000 km buscant les millors condicions climatiques per a reproduir-se. En est ambit el proyecte denominat Tagging of Pacific Predators (TOPP) busca els patrons de migracio en alta mar utilisant tecnologies de deteccio electronica com el que es mostra en l’image 18. Els resultats son mapes que mostren les rutes migratories i no a soles de peixos, tambe d'atres animals que pasen en el mar una gran part de la seua vida.

 

 

Image 15. Distribucio de tunits en la mitat nort de l’Ocea Atlantic. El color roig indica regions de densitat alta d'individus i el blau densitats baixes. Els professionals tenen la possibilitat de consultar les arees de distribucio del genero o l’especie en qualsevol zona de l’ocea.

Image 16. Desplaçaments migratoris de la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) en la part mes oriental del Pacific. Fotografia: Census of Marine Life.

 

Image 17. Esta image nos indica el cami que fan les baldrigues pel Pacific. Les aus marcades viajaren 70.000 km durant mes de 200 dies, una mija de 350 km al dia.

 

Image 18. Aparell electronic utilisat en la deteccio de la posicio d’animals en l’aigua, en este cas està colocat sobre l’aleta dorsal d’un taburo.

 

Tinguent en conte que coneguem la distribucio de cada especie en cada epoca de l’any podem saber quines son les regions marines en un major grau de diversitat. S’evidencià que entre les especies costeres la major riquea corresponia a les arees tropicals de l’Ocea Pacific Occidental mentres que no es pot identificar una regio del mar obert que tinga una diversitat clarament superior a les atres.

Entre els resultats negatius apareixen la reduccio de les abundancies de numeroses especies per efecte de les captures de l’industria peixquera aixina com del seua tamany. La sobreexplotacio dels recursos de la mar i la destruccio dels seus ecosistemes per causa de l’activitat humana son les preocupacions mes importants per als investigadors. Per eixemple, respecte a la cantitat de fitoplancton, variable que es medix des de 1899, destaca el fet de la seua disminucio en tot el planeta, posiblement per causa del canvi climatic. El fitoplancton representa un percentage important en la base de l’alimentacio de la part baixa de la cadena trofica.

Per ultim, dir que l’efecte perjudicial de les accions de l’home encara no ha evitat vore certs comportaments en la vida marina com els desplaçaments cap a les profunditats a determinades hores del dia. Estos moviments permeten buscar menjar o evitar als depredadors (Image 19).

 

  

Image 19. Moviment vertical de la tonyina Thunnus obesus. Observem en la image de l’esquerra que agregats de tonyina busquen al trenc d’alba aliment (micronecton) en les capes baixes, prop de les montanyes submarines. En la image de la dreta es veu que els tunits, formant cardumens en forma de V, tornen a descendir entre les 16:20h i les 16:30h.

 

Conclusions

Dins dels avanços alcançats en este treball es distinguixen les noves metodologies i habits de treball aplicats i sobre tot la tecnologia utlisada; destaquen els sistemes d’analisis d’ADN, els microfons, les estructures autonomes per a la supervisio de cecs o els sistemes acustics per a medir l’abundancia d’especies. Respecte al coneiximent predominen tant els descobriments sobre noves especies com l’enteniment de les rutes migratories, el comportament animal i atres aspectes de la vida en la mar. Per atra part estos estudis faciliten informacio per a protegir les arees mes sensibles, generar capacitat economica i promocionar iniciatives d’investigacio marina que ajuden a millorar el coneiximent sobre el mig oceanic. Es pot dir sense por a l’equivocacio que l’entorn mari està menys explorat de lo que es pensava; segons paraules de Jesse Ausubel, un dels cientifics que participen en les investigacions, "no tenim encara cap informacio sobre la quinta part dels oceans; en la mitat de les aigües explorades l’informacio es incompleta. Per cada especie que coneguem s’estima que n’hi ha atres tres per descobrir. Nos queden per davant decenes d’anys d’investigacio".

Valencià
Genero divulgatiu: