Seleccio d'idioma

ValenciàEspañolEnglishFrench (Fr)

Publicacions recents

ELS CAVALLERS DEL REGNE DE VALENCIA

Titul: "Els cavallers del Regne de Valencia"

Preu: 10€

Contacte:

secretaria@inev.org

Mes informacio aci


Napols, Valencia i Alfons el Magnanim PDF Imprimir E-mail
Escrit per Massimiliano Verde, Academia Napolitana   
dumenge, 3 - decembre - 2017 15:00

L'Academia Napolitana i l'Institut d'Estudis Valencians seguixen decididament realisant un treball intens i mutu de defensa de les seues respectives llengües i cultures, compartint Valencia i Napols una historia gloriosa que es remonta a lo manco a l'epoca d'Alfons el Magnanim.

Gracies a Alfons i a homens de ciencia, de govern i a artistes valencians Napols es converti en la primera ciutat italiana en arts, ciencia i filosofia d'eixa epoca.

 

Retrat i representacio heraldica d'Alfons el Magnanim, Rei d'Arago, en el Museu de Saragossa i en la Bibliothéque de l'Arsénal, Paris, respectivament.

 

En este sentit fon gran la contribucio de valencians com Francesc d'Arinyo, Joan Olzina, Andreu Gassull, Francesc Martorell i poetes com Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Jaume Roig i artistes com Jaime Baço (i en el segle següent, Josep de Ribera); ademes, trobem entre els colaboradors valencians del monarca a Nicolàs Valldaura, el mestre de Montesa Pere Centelles, Francesch de Bellvis, Juan Pardo de la Casta, Nicolàs Jofré, Ramon de Corbera i Pere Maça.

Tambe la novela segui trobant inspiracio en la cort napolitana d'Alfons. El valencià Joanot Martorell, que passà algun temps en Napols, escriuria en idioma valencià la seua extraordinaria obra Tirant lo Blanch, considerat el millor llibre del mon en paraules de Cervantes (tambe inspirat en la ciutat de Parténope).

 

I encara mes, gracies a Alfons l'idioma napolità es converti en llengua oficial del Regne de Napols. En eixa epoca Valencia i Napols formaven part del mateix regne i compartien interessos i prosperitat.

Pero parlar de Valencia i de Napols vol dir tambe parlar de Sant Vicent Ferrer que els napolitans, com els valencians, volen en molta devocio com succeix en el barri napolita de la Sanità. Este venerable sant, com el napolita Sant Alfons Maria de Ligorio del barri de Marianella, predicava en la seua llengua materna.

 

Escultura de Sant Vicent Ferrer i quadro de Sant Alfons Maria de Ligorio, esglesia de Santa Maria della Sanità de Napols.

 

De totes maneres i llamentablement com molt be sabem, els napolitans i els valencians compartixen grans problemes respecte al reconeiximent de les seues llengües, entre molts atres.

En este sentit es util recordar un concepte essencial: la llengua es un dret de l'Home i encara mes del Chiquet.

Estos drets estan reconeguts per la Declaracio Universal de les Nacions Unides sobre els Drets Humans (1948), en el Pacte Internacional dels Drets Economics, Socials i Culturals (1966) i en la Convencio de Faro (2005) que confirma el dret de l'individu i de la comunitat a beneficiar-se del patrimoni cultural i a contribuir al seu enriquiment, com un compromis real que cada Estat deuria perseguir.

En esta llinia, la Convencio sobre la proteccio i la promocio de la diversitat de les expressions culturals (Paris, 20 d'octubre de 2005), afirmant que la diversitat cultural es una caracteristica essencial de la humanitat, nos recorda que la diversitat llingüistica es un element fonamental de la diversitat cultural destacant el paper fonamental de l'educacio en la proteccio i promocio de les expressions culturals.

I ademes: la Convencio sobre els Drets del Chiquet (20 de novembre de 1989), en l'articul 29: els Estats Parts convenen en que l'educacio del chiquet deura estar encaminada a inculcar al chiquet el respecte de la seua propia identitat cultural, del seu idioma i els seus valors.

I recordant lo expost en les anteriors llinees destaquem que:

el Napolita i qui el parla en Italia es considera com algo sense valor i casi com una especie de dialecte italià "brut" o degradat a fenomen criminal o d'analfabets, oblidant-se intencionadament que esta noble llengua no es un dialecte de l'italià sino una llengua que es formà del llati vulgar i en influencies llingüistiques anteriors com les del grec doric i de l'osc.

Per la seua part el Valencià es una llengua independent que es formà directament com a llengua romanç (com l'italià, el frances, el portugues, etc.). Eixa noble llengua, com el Napolita (Napulitano) ha de lluitar cada dia per a ser considerada tal com es, no com una simple degradacio, una forma menor o dialectal d'un atra ...

Considerant totes estes raons l'Academia Napolitana, per la Llengua i la Cultura de Napols i l'Institut d'Estudis Valencians comencen conjuntament i mutuament a escriure i a realisar documents en les seues respectives llengües i per tots els mijos posibles per a defendre i promoure encara mes els seus idiomes, histories i cultures.

 

Massimiliano Verde

President de l'Academia Napolitana.