Selección de idioma

ValenciàEspañolEnglish

Autentificación



Johannes Bonie, mege i traductor en la Valencia del sigle XV PDF Imprimir E-mail
Escrito por Maravillas Aguiar Aguilar i José Antonio González Marrero (Universitat de La Laguna)   
Martes, 31 de Enero de 2012 11:46
No hi ha traduccio disponible

Les traduccions han sigut, durant sigles, el resultat d'un treball anonim. Sol otorgar-se major consideracio a la traduccio que al traductor, perque la traduccio es l'evidencia material en la que es troba el llector en les seues mans. Si en esta costum incloguem les traduccions fetes a partir de tractats cientifics es facil comprendre que la figura del traductor tinga moltes voltes un paper secundari.

 

JOHANNES BONIE, MEGE I TRADUCTOR EN LA VALENCIA DEL SIGLE XV1

 

Maravillas Aguiar Aguilar

José Antonio González Marrero

Instituto Universitario de Estudios Medievales y Renacentistas de la Universitat de la Laguna, Tenerife

Este treball fon realisat en el marc del nostre projecte d'investigacio titulat "Textos latinos sobre el Sexagenarium: un capítulo de la tradición latina relativa al cuadrante de senos" financiat per la Dirección General de Universidades e Investigación de la Consejeria de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias (PI 2002/082)

 

GENERALITATS

Les traduccions han sigut, durant sigles, el resultat d'un treball anonim. Sol otorgar-se major consideracio a la traduccio que al traductor, perque la traduccio es l'evidencia material en la que es troba el llector en les seues mans. Si en esta costum incloguem les traduccions fetes a partir de tractats cientifics es facil comprendre que la figura del traductor tinga moltes voltes un paper secundari. En l'Edat Mija, l'Escola de Traductors de Toledo, que reuni a musulmans, judeus i cristians ajudà a que estos no permaneixqueren en l'oblit. Encara aixina, es ben poc lo que coneguem en l'actualitat dels traductors que en l'Edat Mija i el Renaiximent bolcaren obres de la seua obra materna al llati o a les llengües romaniques.

El traductor d'obres d'este tipo es, per lo general, un especialista que necessita traduir per benefici propi o per solicitut d'algun mecenes. En conseqüencia, per ad ell no es suficient en trobar les correspondencies preestablides entre els termens de dos llengües, ni tampoc en el domini d'una documentacio exhaustiva, perque la traduccio d'una obra cientifica presupon captar el significat de l'original, traduint les idees i no les paraules exactes.

Durant l'Edat Mija i el Renaiximent la transmissio de la ciencia arap, fonamentalment medicina i astronomia, es va fer gracies a traduccions llatines en l'Europa cristiana i en els regnes hispanics que havien sigut reconquistats, pero la llavor intelectual de les minories mudeixar i judia estigué directa o indirectament relacionada en el coneiximent i l'us de la llengua arap2. En el sigle XIV l'arap deixarà de ser l'indiscutit vehicul de comunicacio cientifica que havia sigut, aixina com l'idioma utilisat per a qüestions de filosofia natural i medicina en les aljames i inclus utilisat per meges cristians3. En el sigle XV queden encara en Espanya alguns eixemples de grans cientifics que desenrollaren la seua activitat en llengua arap i en romanç, pero molts d'ells ho fan de manera solapada.

____________

1. Este treball fon realisat en el marc del nostre projecte d'investigacio titulat "Textos latinos sobre el Sexagenarium: un capítulo de la tradición latina relativa al cuadrante de senos" financiat per la Dirección General de Universidades e Investigación de la Consejeria de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias (PI 2002/082).

2. J.A. González Marrero, "El latín como vehículo de expansión de la ciencia árabe del siglo XV", Boletín Millarres Carlo, 20 (2001), 85-93.

3. L. García Ballester, La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, 2001 e Historia social de la medicina en la España de los siglos XII al XVI. Los moriscos, Madrid, 1976. En un context mes especific L. García Ballester, "A marginal learned medical Jewish, Muslim and Christian medical practitioners and the use of Arabic Medical sources in late medieval Spain" en L. García Ballester el al. (eds.), Practical Medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge, 1994.

____________

 

Entre els sigles XIII i XV, la medicina en Espanya desenrolla la seua activitat al marge de la universitat. El panorama espanyol queda dibuixat per quatre factors que en el seu dia ya apuntà G. Beaujouan, que es, la presencia musulmana en la Peninsula Iberica, l'important paper que representen els judeus, la debilitat de la institucio universitaria i la madurea precoç de les llengües peninsulars4.

El sigle XIV prepara el moment de major esplendor de la historia valenciana que tindra lloc durant el sigle XV. Este sigle supon l'equilibri que aportà al pais el reforçament del poder real en la unio de la corona d'Arago i de Castella, centrat en Valencia en l'accio dels organs de govern i de l'administracio que fins ad eixe moment havien fruït de gran inestabilitat. Esta situacio de benestar condui a la regio valenciana a ser un lider economic d'a on eixirà un nou canvi social, puix cap a finals de l'Edat Mija ya les monarquies europeas no se podien sostindre en els ingressos de caracter patrimonial.

Especial i dificil sera el sigle XV per als musulmans valencians. A principis d'este sigle la redistribucio de la poblacio cristiana constrastava en la recuperacio musulmana, fonamentalment en el centre i el sur del pais. Valencia encara era musulmana, pero en una classe urbana dirigent que era cristiana, fins el moment en que fon efectiva la politica de cristianisacio forçosa que culminà en el decret d'expulsio de mudeixars de 1501.

L'Escola de Medicina valenciana no existix com a tal fins 1499, any en que els estudis de medicina i cirugia s'incorporen a l'Estudi General. En canvi si existia en anterioritat un gremi de cirugians que a principis del sigle XV, concretament en 1433, establix el seu Colege en Valencia5. Els origens del Colege de Cirugians es remonten a la fundacio per orde del rei Jaume II d'una confraria de barbers en 13116 i, junt a la creacio en 1441 del Colege de Boticaris, la fundacio del Colege de Cirugians obeïx al proces d'institucionalisacio de les confraries d'artesans i menestrals a finals del sigle XIV7. U dels

____________

4. G Beaujouan, La science en Espagne aux XIVe et XVe siècles. Conferencia dictada en Paris (Palais de la Découverte) el 4 de febrer de 1967.

5. M. L. López Terrada, "El colegio de cirujanos de Valencia en los siglos XVI y XVII", Simposio 2002 sobre Historia de la Medicina Valenciana. Doce trabajos históricos sobre la medicina valenciana, Valencia, Instituto Médico Valenciano, 2002, 191-99.

6. A. Cardoner, Història de la Medicina a la Corona d'Aragó 1162-1479, Barcelona, 1973; M. Gallent, "El gremi de cirurgians de València: el procés de constitució (1310-1499)", Afers, I (1985), 249-269; L. García Ballester, La medicina a la Valencia medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani, Valencia, 1988, 58.

7. M. L. López Terrada, art. cit. (El colegio de cirujanos...), 194.

____________

 

meges de qui s'han conservat noticies es Johannes Bonie de qui García Ballester anotava de forma succinta: "Juan de Bosnia, profesor de la recién fundada escuela de cirugía de Valencia y que todavía vivía en 1484"8.

 

JOHANNES BONIE, MEGE I TRADUCTOR

L'interes per identificar i contextualisar la figura de Johannes Bonie surgix de la nostra intencio d'estudiar en deteniment i profunditat un conjunt d'obres manuscrites conservades en la Biblioteca nacional de França, les quals foren en el seu dia agrupades per E. Poulle9 per la seua relacio tematica. Este conjunt d'obres esta format per una serie de textos que s'ocupen d'un instrument conegut en esta familia de manuscrits sexagenarium10, terme llati que es la traduccio de la denominacio arap d'un instrument conegut com quadrant de sens, qüestio que ya hem establit en anteriors treballs.

En els citats manuscrits, ha quedat constancia del nom de Johannes Bonie, concretament en la traduccio que realisà del tractat arap sobre els usos del quadrant de sens que l'alfaqui de Paterna portà des d'el Caire al regne cristia de Valencia en 1450. Si be este texte arap i el seu autor no son coneguts per a nosatres, si que es conserva la seua traduccio al valencià i d'esta el començament de la seua traduccio al llati. Les dos traduccions s'encontren en un manuscrit conservat en la Biblioteca nacional de França, el 7416A. Els folis d'este manuscrit varen ser escrits entre 1463 i 1464 i contenen la versio valenciana del tractat arap perdut11 i la seua traduccio inacabada al llati12. En el mateix manuscrit es

____________

8. Vid. L. García Ballester, op. cit. (Historia social...), 72.

9. Vid. nota infra.

10. L. Thorndike, A History of Magic and Experimental Science, 8 vols., Baltimore-Nova York, 1923-1958, II, 94; "Pre-copernican astronomical activity", Proceedings of the American philosophical Society, 94 (1950), 321-326; "Sexagenarium", Isis, 42 (1951), 130-133; E. Poule, La bibliothèque scientifique d'un imprimeur humaniste au XVe siècle, Ginebra, 1963 (Travaux d'humanisme et Renaissance, 57), 45 i 53; "Les manuscrits scientifics d'Arnaud de Bruxelles", en Actes du dixième Congrès Internacional d'Histoire des Sciences (Ihaca, 1962), París, 1964, I, 611-613 (especialment p. 612); "Theorie des planètes et trigonométrie au XV siècle, d'après un équatoire inédit, le Sexagenarium", Jounals des Savants, 3 (1966), 129-161; M. AGUIAR AGUILAR I J. A. GONZÁLEZ MARRERO, "El tratado astronómico del sexagenarium; una aportación mudejar valenciana a la historia de la ciencia", Sharq al-Andalus, 13 (1996), 183-202; "Posible correspondencia árabe de algunos términos latinos del tratado del Sexagenarium (siglo XV)" Revista de Filología de la Universidad de La Laguna 17 (1999), 387-396; "Los capítulos del tratado del Sexagenarium (siglo XV) relativos a problemas de agrimensura y la reintroducción en Europa del cuadrante de senos", Ciencias de la Naturaleza en al-Andalus. Textos y Estudios VI, editats per C. Álvarez de Morales, Granada, 2001, 259-276; Un texto valenciano del siglo XV: el tratado astronómico del Sexagenarium. Comentario, edición diplomática y traducción de la versión valenciana y de su traducción latina inacabada, Onda (Castellón), 2003; i "Un tratado latino de usos del cuadrate de senos conservado en la Biblioteca nacional de Francia (ms. lat. nº 10263)". Faventia 27/1 (2005), 113-123.

11. Vid. M. Aguiar Aguilar y González Marrero, op. cit. (Un texto valenciano...).

12. Ibidem.

____________

 

conserva un text llati mes extens que Johannes Bonie va escriure sobre el citat instrument13.

No obstant, segons es despren de la llectura dels folis 3v i 58v del manuscrit 7416A el text es tradui en 1456 al valencià:

"Aquesta es la lectura del xixante trasladada de arabich en lengua vulgar l'any de la nativitat de nostro senyor Deu Iesu Christu 1456 en Paterna horta de Valencia14."

i

"Hec est lectura sexagenarii interpretata ex arabico in linguam uulgarem ualantini ydiomatis anno predicti Domini 1456 in Paterna sic dicta uilla predicte Valentie ciuitatis15."

Aixina i tot, es en 1463, i pel propi text, per mig del qual tenim noticies de que Johannes Bonie fon traductor tant de la versio valenciana com de la llatina, tal com s'apunta en el començ d'esta ultima:

"Incipit lectura sexagenarii quam Johannes Bonie ex arabico in idioma (sic) ualentinium interpretatus est16."

i com Antonius Mizaldus17 escrigué en el mateix manuscrit:

"Hic liber arabic uocatur Arrhicala Aly, latine sexagenarium instrumentum, primum ex arabico idiomate in italicum, mox in latinum a Joanne Boniae ualentino uersum anno domini 1463"18.

Sabem, puix, que Johannes Bonie es autor de la traduccio de 1463, pero no sabem si ell mateix es el traductor de 1456. Aixo nos permitix supondre que en 1463 Johannes Bonie pugué haver copiat la traduccio valenciana feta en 1456, sis anys despres de l'aplegada del tractat arap a Paterna. Els textos pareixen corroborar este fet, puix en el foli 3r de la introduccio de la versio valenciana nos advertixen de que s'ha fet una traduccio en 1456:

____________

13. Folis 11r a 57r.

14. Fol. 3v.

15. Fol. 58v.

16. Fol. 57v.

17. El manuscrit 7416A pasà a pertanyer a Antonio Mizaldus despres de la mort del seu amic Oronce Fine que havia sigut propietari del mateix i que vixque entre 1494 i 1555. Pareix ser que Mizaldus vixque entre els anys 1510 i 1578 i fon especialista en previsions meteorologiques i tractats de jardins.

18. Fol. 10v.

____________

 

"Loat sia nostro seyor Ihesuchriste, deu he hom, ffil de la Verga Maria, redemptor de humana natura. Aquesta es la lectura del xixante trasladada de arabich en lengua vulgar lany de la nativitat del nostro seyor deu Ihesuchrist 1456 en Paterna, horta de Valencia, he comensa axi."

Posteriorment en el foli 57v, corresponent a la traduccio inacabada del text valencià al llati, continua l'autor en un chicotet detall que redunda en l'apreciacio mantinguda en estes llinees "...et quidam in romanam linguam, omnium preclarissimam, nunc traduxit". ¿Potser quidam es Johannes Bonie? ¿Es unicament el copiste d'algun atre (quidam) de qui desconeguem el nom?

Tinguent en conte estos interrogants i que entre el text valencià i la versio llatina inacabada es troba un tractat llati firmat per Johannes Bonie sobre la mateixa tematica, observem que la lletra dels texts llatins comprenguts entre els folis 11r-57r i 57v-59v es deu a la mateixa ma. En la dedicatoria del primer d'ells apareix:

"Ad Ferrandum Valentinum, uirum insignem preclarumque iureconsultum, Johannis Bonie ad nouam inuentionem in sexagenarium instrumentum19."

Este tractac fon finalisat el dotze de març de 1464:

"Expletum fuit hoc opus per dominum magistrum Johannem de bonia ualentinensem, 12 mensis marcii 146420."

La versio valenciana correspon a una atra ma. Aixina i tot, si seguim al peu de la lletra "Johannes Bonie ex arabico in ydioma ualentinum interpretatus est", queda clar que Johannes Bonie tradui el text arap al llati i en 1463-64 l'adjuntà a la traduccio llatina que acababa de finalisar, perque "lo moro alffaqui de Paterna" es negà a que el tractat arap fora conegut per atres:

"Nos sap, he es cosa certa que lo dit moro nol ha vulgut comunicar per mots prechs que li haien ffets ni per nenguna manera de dines21."

El pas dels anys i el fet de que es tractara d'una traduccio a una llengua vulgar provocarien que la lletra no semble del mateix autor. El prefaci del tractat no aporta senyes que nos permitixquen documentar aspectes de la vida de Johannes Bonie pero si que conté una serie de qüestions importants sobre la historia textual del tractat. Talment, argumenta que el tractat fon portat des d'El Caire per "lo moro alffaqui de Paterna" fins dita localitat "lany de nostro seyor deu Ihesuchrist 1450". En posterioritat ad estes noticies, poques senyes mes tenim sobre Johannes Bonie les quals analisarém a continuacio.

____________

19. Fol. 11r.

20. Fol. 57r.

21. Fol. 3r.

____________

 

Tenim constancia de l'existencia de noticies sobre Johannes Bonie que foren escrites per autors contemporaneus ad ell. En primer lloc, ya L. García Ballester22 recordava que en el Manuals de Consells de Valencia es conservava un passage en el que apareixia el nom del mege valencià Johannes Bonie com professor de l'Escola de Cirugia de Valencia. En efecte, en l'acta del dia 17 de novembre de l'any 1483 s'indica lo següent en el marge esquerre:

"Comanda et lectura dels cirurgians metre Joan Bonia23."

i en el corpus textual lo que seguix:

"Die lune XVII mensis nouembris anno predicto a natitiuitate domini millesimo quadringensesimo octagesimo tertio. Que en dies passats verbo haureu ato manat la lectura dels cirurgians per al present any al honorable mestre Johan Bonia, mestre en medecina24."

Tambe practicament contemporanea a Johannes Bonie es la noticia que Simon de Phares, astrolec del sigle XV, menciona en el seu Recueil des plus célebres astrologues et quelques hommes doctes, redactat entre 1494 i 1498. Este repertori conte 1094 referencies bio-bibliografiques d'astrolecs de les quals 405 fan referencia a astrolecs dels sigles XII al XV. Font de primer orde per a coneixer detalls sobre l'astrologia migeval, trobem es este repertori el següent passage que nos parla del nostre Johannes Bonie25:

"1464. Maistre Jehan de Bosma26 fut en ce temps ung très notable clerc et fust o eust esté grant astrologien, s'il eust vescu. Touteffois il fist ung traictié de astrologie, qui se commence: 'Tua me commovit celsitudo, illustrissime princeps'. Cestui escripvit au pappe la prinse de Nigrepont, six moys avant qu'elle fust advenue, par l'ambaxade qui preceda Jacques Cueur. Cestui fist un instrument astrologal, appellé Sexagenarie, duquel le canon se commence: 'Plurimorum virtus ad unum27 dumtaxat, anno Christi 1464' 28, moult singullier."

____________

22. Vid. nota 3.

23. Archiu Municipal de Valencia (=AMV), Manuals de Consells, A-43, fol. 180v.

24. "Día 17 de noviembre de 1483. Que en días pasados tuvo lugar la lectura de los cirujanos para el presente año a cargo del honorable Johan Bonia, maestro en medicina". AMV, Manuals de Consells, A-43, fols. 180v i 181r.

25. Vore el Recueil de plus Celebres Astrologues faict par Symon de Phares du temps de Charles VIIIe publié d'aprés le manuscrit unique de la Bibliothèque Nationale par E. Wickersheimer, Paris, 1929, 260 i els treballs de J. P. Boudet: "Simon de Phares et l'astrologie à Lyon à la fin du XVe siècle", en Actes du 112e Congrès National des Sociétés Savantes (Lyon, 1987). Section d'Histoire des Sciences et des Techniques, I, 1988, 17-29; "Simon de Phares et les rapports entre astrologie et prophétie à la fin du Moyen Age", en Les textes prophètiques et la prophétie en Occident (XIIe-XVe siècle). Colloque de Chantilly, 30-31 mai 1988. Mélanges de l'École Française de Rome, Moyen Age-Temps Modernes 102 (1990), 617-648; i Lire dans le ciel. La bibliothèque de Simon de Phares, astrologue du XVe siècle, Bruseles, 1994. L'edicio mes recent de l'obra de Phares es deu tambe a J. P. Boudet, Le recueil des plus célebres astrologues de Simon de Phares, 2 vols., Paris, 1997 i 1999.

26. Sic.

____________

 

De Phares copia la primera frase llatina i distinguix entre el Johannes Bonie escritor (fist un traicté) i el Johannes Bonnie inventor (fist un instrument). Encara que llevant d'esta cita no tenim certea de que construïra un instrument, esta es una mencio clara, casi contemporanea, de que Johannes Bonie puguera haver construït un instrument denominat Sexagenarium. En efecte, en l'actualitat es considera que l'unic eixemplar conservat de Sexagenarium es l'instrument preservat en el Museu d'Historia de la Ciencia d'Oxfort. L'objecte procedix de la coleccio privada de John Pointer llegada amijanat el sigle XVIII  al Saint-Jhon's College. L'eixemplar, catalogat en el museu d'Oxfort en el numero 59-8, data en tota probabilitat de finals del sigle XV o de principis del sigle XVI i medix 227 mm. de costat. La coleccio de John Pointer estava formada per objectes relacionats en l'anatomia i les ciencies naturals com ous de pardals, minerals, esquelets d'animals, etc. El propi Pointer redactar un catalec de la seua coleccio en el que E. Poulle trobà una referencia al Sexagenarium29.

Ya del sigle XIX es la referencia que encontrem en A. Lecoy de la Marche30 que, en la seua obra sobre el rei René, nos oferix la següent noticia en la que apareixen comentaris en torn a la vida de Johannes Bonie com el següent, mes explicit que les atres senyes que aporta:

"Jean de Bonia, originaire du royaume de Valence, médecin du roi René."

Unes llinees mes avant senyala entre els meges del rei René a Jean Bonet, que pareix ser el mateix que el nostre personage, i a qui concedix un gran paper en els ultims moments de l'anomenat rei que falli en Aix-en-Provence el 10 de juliol de 1480:

"Jean Bonnet, que soigna sans doute René dans sa dernière maladie, car une rente de trois cent écus lui fut assignée au mois de mars 1480 pour le retenir à son service."

Les demes referencies a Johannes Bonie son ya modernes i deriven de l'interes de E. Poulle pel grup de manuscrits de la Biblioteca nacional de França ya anomenats relatius al quadrant de sens. Des de 1996, venim ocupant-nos de l'edicio, traduccio i estudi d'estos manuscrits, proyecte que està encara en curs i del que ya hem publicat alguns resultats31. Per la seua banda

____________

27. Sic.

28. Es  referix al tractat del Sexagenarium que es troba en el manuscrit 7416A de la Biblioteca nacional de França, fol. 11r-57r.

29. "Quadrant de laiton montrant les révolutions des planètes". Cf. E. Poule, art. cit. (Théorie des planètes...), 133.

30. Cf. E. Wichersheimer, Dictionnaire biographique des médicins en France au Moyen Âge, Paris, 1936, vol. I, 366, apud A. Lecoy de la Marche, Le roi René. Sa vie, son administration, ses travaux artistiques et littéraires. D'après les documents inédits des Archives de France et d'Italie, Ginebra, Slatkine, 1969, 2 vols. (Reimpressio de l'edicio de Paris de 1875), I, 500.

31. Vore nota 10.

____________

 

L. García Ballester, en el context de l'estudi de la historia de la medicina en Valencia, integrà senyes generals sobre el mestre Bonie en algunes de les seues publicacions.

Hem volgut pretendre en estes planes agrupar les senyes disperses relatives a Johannes Bonie sobre tot en relacio en el manuscrit 7416A de la Biblioteca nacional de França, aixina com editar i traduir el passage dels Manuals de Consells citat per José Rodrigo Pertegás32 i despres tambe per L. García Ballester que permaneixia inedit. Tot aixo per a donar a coneixer la relevancia de Johannes Bonie tant com a mege de prestigi vinculat a l'Escola de Cirugians de Valencia, i inclus temporalment al servici de la casa d'Anjou durant l'agonia del rei René, com la seua llavor com a traductor al valencià i al llati d'un tractat arap sobre els usos del quadrant de sens o sexagenarium.

La publicacio d'estes senyes, atres que s'encontren localisades en atres fonts estan encara en estudi, preten contribuir al coneiximent de l'activitat cientifica de la Valencia del sigle XV en conexio en el seu passat arap.

 

 

 

 

____________

32. L'archiu de José Rodrigo Pertegás ha sigut editat recentment en CD per J. L. Fresquet Ferrer i M. L. López Terrada: Archiu Rodrigo Pertegás. Sigles XI al XV, Valencia, 2000. En 2001 ixque a la llum la part corresponent al sigle XVI i en 2002 la dels sigles XVII i XVIII. Pertegás coneixia el document original que hem indicat mes amunt i cita tambe atre treball en el que es fea referencia ad ell: A. de la Torre i del Cerro, Precedentes de la Universidad de Valencia, Valencia, 1926.