INEV - Institut d'Estudis Valencians

El jaciment iber de la Bastida dels Alcusses de Moixent, durant la present campanya del 2010, ha tret a la llum una troballa unica, perque s’han localisat les armes de cinc guerrers ibers de fa 2.400 anys.

Els cinc conjunts d’armes son la part mes espectacular de la troballa i permeten documentar un ritual unic consistent en la deposicio intencionada de cinc conjunts complets d’armes de ferro, ofrenes alimentaries i gots ceramics, tot aixo cremat junt en les estructures de fusta i ferro de la porta, i sagellat baix una capa de terra, segons han senyalat fonts de la Diputacio de Valencia.

 La cultura iberica està present en el territori valencià, i en el Museu de Prehistoria, gracies als jaciments de: la Bastida dels Alcusses, els Villars, el Corral de Saus, el Castellet de Bernabe, el Puntal dels Llops, el Tossal de Sant Miquel, Covalta, Castellar de la Meca, la Monravana o la Senya.

La Bastida de les Alcusses de Moixent s’ha datat en el sigle IV a.C i va ser un dels primers proyectes d’excavacio del Servici d’Investigacio Prehistorica de la Diputacio (SIP).

El jaciment va ser en el seu dia un poblat murallat, fundat i abandonat en el curs de tres o quatre generacions. Entre els rics aixovars descoberts en la ciutat contestana (alacantina) destaquen els conjunts de ferramentes de treball, armament i abillaments personals, aixina com la vaixella iberica i d’importacio. Els objectes mes coneguts son els exvots de bronze que representen un ginet armat (guerrer de Moixent) i un bou en jou i aladre.

A lo llarc de quatre campanyes (1928-1931) se descobri part de la xarcia urbana del mateix nucleu, formada per un conjunt de cases situades a lo llarc d’un carrer central.

Entre els materials trobats destaquen les ceramiques iberiques i gregues, ploms escrits en llengua iberica, el famos guerrer i un conjunt d’instruments agricoles en excelent estat de conservacio. De l’assentament destaca el seu sistema defensiu format per una muralla de quatre metros en diversos torreons adossats i quatre portes d’acces que permetien el pas de carros al nucleu urba.