INEV - Institut d'Estudis Valencians

Joan de Ribera fon, abans que res, un gran reformador. Algu que no se conformà en lo que hi havia a nivell moral i s'encabotà, no en poques dificultats, en lluitar contra lo establit. Les seues inquietuts intelectuals apareixien reflectides en els seus sermons, dels que s’han publicat huit volums. A banda, tambe escrigue un diccionari teologic 'Loci communes'. I en cada text se mostrà com un gran defensor de l’espiritualitat de la contrareforma catolica.

Pero lo seu no nomes va ser qüestio d’idees. Tambe arribà a l’accio. Intervingue en la reforma de les ordens religioses dels Mercedaris i dels Franciscans Capuchins. Tingue dificultats en l'Universitat de Valencia en alguns professors per la reforma de l’ensenyança, que no volien admetre. Fundà dos institucions dins del mateix edifici: la Real Capella de Corpus Christi i el Real Colege Seminari del Corpus Christi.

La qüestio es si els valencians coneixen l'intensa llabor que realisà este religios, que va ser arquebisbe de Valencia en els anys 1569 a 1611. Per aixo la Generalitat declarà 2011 com a Any del Patriarca Sant Joan en l’objectiu «de donar a coneixer a tots els ciutadans el treball que dugue a terme a finals del sigle XVI i principis del XVII».

I per a aixo, segons anuncià la consellera, s’està ideant un ampli programa d’activitats culturals, en el que destaca una gran exposicio en fondo del Real Colege Seminari del Corpus Christi .

Difondre el llegat

La consellera explicà que l’any que ve se celebrara el 400 aniversari de la mort del religios i mecenes, una efemeride que s’aprofitarà per a difondre el seu llegat com a «un dels personages que han marcat la cultura i l'historia valencianes».

«El nostre interes es que tots els valencians puguen coneixer i sentir-se orgulloses dels nostres personages mes ilustres i ad aixo hem dedicat grans dosis d’esforç economic i d’ilusio», subrallà la consellera, que recordà, en vistes electoralistes, les celebracions de Jaume I, Calixt III, Chapi, Tárrega, Joanot Martorell o Miguel Hernández, entre uns atres.

Per a evocar la figura de Sant Joan de Ribera, s’està preparant un extens palmito de propostes. Aixina, l’Ivacor està treballant en la restauracio de mes de 50 obres entre pintures, dorats, obra grafica, material d’archiu, textils i escultures per a poder exhibir-les en l'any 2011.

La consellera destacà la gran mostra que s’inaugurarà eixe any i que donarà a coneixer els importants fondos del Colege del Patriarca, fundat pel religios en 1583, tant de la seua pinacoteca com de la seua biblioteca.

Juan Jose Garrido, rector del colege, expressà la seua satisfaccio per est anunci i assegurà que el Colege «ratifica el seu esperit de colaboracio» i fara «tot lo que estiga en la seua ma per a ajudar en les magnifiques iniciatives de la Conselleria».

Precisament en el Colege del Patriarca estava la partitura original de la Recuperacio de la musica i recreacio dels balls de la Dansa del Corpus Christi del sigle XVII, que es podra fruir hui per primera vegada des de 1816 en format de concert en el Palau de la Musica. Estes danses tenen la particularitat de ser les uniques en l'ambit hispanic compostes expressament per al Corpus i per a ser ballades dins de l’iglesia.

El concert es producte d’un llarc treball d’investigacio musicologica i historica que s'inicià en 2005, quan se formà un grup d’investigacio encarregat de recuperar estes danses del sigle XVII, que es ballaven dins de l’iglesia del Patriarca en la celebracio del Corpus.

En 2007 es recuperà la part musical a partir dels manuscrits originals de Joan Batiste Comes, i posteriorment s’inicià la llabor d’investigacio de l'indumentaria i de la propia dansa. Se pot destacar que es tracta d’una recreacio de les danses, ya que no s’ha trobat cap document que faça referencia al modo en que es realisaven els balls dins de l’iglesia en el sigle XVII, despres de la prohibicio expressa de Joan de Ribera despres de la seua mort.